Poeti Del Parco

Poesia dalle Periferie del Mondo

Ègia us de la dé

L’è ché pogiada sö i spale stà ègia us rösnéta e sènsa décc la römmia. La ma spìgla tra i caèi mai cüèta e de paròle sidrade la me tormènta, sömmia. Sö l’oradèl de la dé sgagne i mé nòcc per mia pèrd ol cél che rìa, culùr caröl de mömmia. Vecchia voce dell’alba – […]

Leggi di più… from Ègia us de la dé

Spète mas

To ma se mia compàgna, lüna màder de gana, in de sta nòcc èdoa d’avril e fantaséa. C’a l’vègne mas, l’è ’l scötöm de ö ’nsògn tacàt vià tra ’l fósch e magéa, sturda ónda de sambüch, ónda surda, ónda gréa. Ö sgiaér de pensér i se pògia orfanèi a ö cör lifròch, bolseghécc de […]

Leggi di più… from Spète mas

Öcc de formét

To ghé ’n di öcc ol formét, gna te fös rondèna che sìga ustinàda ’n del vólt, denàcc a sto pögn làrch de setèmber che l’è ol cél. Bóca dólsa, e zald insògn de pàia e de mél. Ol tò vis tüso vènt impruìs, al brüsa scàie de tramónt, bassa lüs de marvéa, che ria […]

Leggi di più… from Öcc de formét

Peraulis sfrisadis – 1

Cussì lontan, ce storiis sino daûr a contâsi in tune lenghe tant stranie chi, dentri chest Ocean’s Club di Jave? Mi distrachi un pôc intant che a cjariin la stive de mê nâf, pieris e len sot i pîs, finalmentri! Scolte ben chei che nus fevelin intôr… framiez scûrs lengaz e un inglês bastardât bon […]

Leggi di più… from Peraulis sfrisadis – 1

Peraulis sfrisadis – 5

Robis e omps spaurîts che cirin un gnûf destìn e s’imbarcjin d’ascôs e cuan che tu ju cjatis, tu ju puartis istès daûr – surîs che no tu viodis l’ore di parâ vie, jù dal to granâr, tal scûr, dentri cassis o cartons come une mercanzie che va al mercjât Simpri plui di spes o […]

Leggi di più… from Peraulis sfrisadis – 5

Dismenteant ogni burlaz

Spessee, va sburide al cûr des robis, deciditi daurman che il timp nol spiete… inveci mi plâs gjoldi ogni moment se al è penz di vite e di realtât cuan che di bot tu t’incocalìs vie a cjalâ l’ombrene che une niule e incît te tjare, e brinche i cuarps lant daûr al lôr torseâ […]

Leggi di più… from Dismenteant ogni burlaz

Nònnemo

Spissu a ll’appummissu, a la piazza d j-ulimu, stea l’ore mutu a vardà le cose e la ggènte che jea e venea co ju sicaru ’m-mocca. Ca’ unu, passènno, ju chiamea pe nnòme… Issu ’i responnea co j-occhi e sbattea ju pède pe ttèra come pe’ ddine: So’ vivu, ancora ce stòne. MIO NONNO – […]

Leggi di più… from Nònnemo

Issi, issi soli…

             I patruni se ’i piji a ddijunu te sse fiaranu…                       se’i piji attrippati te rejettanu sope… Issi  issi soli, chivej-aru… Appresceanu l’òpere, le gnurieanu, le murtificheanu d’alimu e de corpu. Eranu i patruni de le Palazza  e de lo Fòre e ’n-tutte le manère, senza verevogna, se nn’apprufitteanu nne dine. Nune, bbuttari, facocchi, […]

Leggi di più… from Issi, issi soli…

Lengua meja

O lengua meja, te nne vòjo tantu…! Tu si ppiù mmare de la mare nòstra; si stata sèmpe vocca, pocu ’nchiostra de vesta schianta ’e tèra, tuttu vantu. Tu ne revene da ’na fonte antica che ffà ’nu rivu d’acqua che respèra; la voce teja è ddoce, franca, vera… …de cròsta bbòna e ppuru de […]

Leggi di più… from Lengua meja

E come chi non pare

E come chi non pare me saluti ’na dine e ll’ara io pe’ tte so’ ’n-aru; mancu m’aggènita canno te muti a pparu de ju tempu de febbraru. E mmo’ me pari j-ancilu bbeatu, mo’ j-aru che stà sottu a Sammicchèle; mo’ si’ ’m-bon’òmo, ’n-essere senzatu e a ll’imbrusiva,’n-alima de fèle. Da miccu te chiameanu […]

Leggi di più… from E come chi non pare

Garderobiere

Hinter den Kulissen warte ich, höre zu, horche ab. Ich bebe mit Kleopatra. Ihr bringe ich bei, wie sie die Spange von Antonius’ Tunika zuhaken kann. Mit dem guten Menschen von Sezuan verwandle ich mich dann hektisch in den                   [skrupellosen Vetter. Ich geb’ mir Mühe, damit sie groß auftreten, aber zusammen mit ihnen lebe […]

Leggi di più… from Garderobiere

Orte? Orte!

Nehmen Sie zum Beispiel Orte. Wenn an einem Aprilmorgen also im gewöhnlich grausamsten der Monate eine sich dummerweise des Schicksals unbewusste ehemals junge promovierende Deutsche vom Zugfenster das “Orte” – Schild erblicken würde, wie könnte man verhindern, dass sie Italien des Betrugs verdächtigt? Orte, eben Orte, und noch dazu in Pluralform statt des eigentlichen Ortsnamens […]

Leggi di più… from Orte? Orte!

Im Schlamm

Komisch ist jedoch manchmal festzustellen, wie gesund es ist, in den Schlamm zu tauchen. Schutzwall gegen den Hochmut von denen, die voreilig damit protzen, vom Geist den Gipfel erreicht zu haben.   Nel fango  –  Buffo, tuttavia, / talvolta constatare, / quanto immergersi nel fango / sia esercizio salutare. / Baluardo all’arroganza / di chi […]

Leggi di più… from Im Schlamm