L’è ché pogiada sö i spale stà ègia us rösnéta e sènsa décc la römmia. La ma spìgla tra i caèi mai cüèta e de paròle sidrade la me tormènta, sömmia. Sö l’oradèl de la dé sgagne i mé nòcc per mia pèrd ol cél che rìa, culùr caröl de mömmia. Vecchia voce dell’alba – […]
Spète mas
To ma se mia compàgna, lüna màder de gana, in de sta nòcc èdoa d’avril e fantaséa. C’a l’vègne mas, l’è ’l scötöm de ö ’nsògn tacàt vià tra ’l fósch e magéa, sturda ónda de sambüch, ónda surda, ónda gréa. Ö sgiaér de pensér i se pògia orfanèi a ö cör lifròch, bolseghécc de […]
Temporàl de nòcc in montàgna
Al s’è dervìt ol mónd in d’ö sul cólp ol cör che spàca, me, co i éne e i canalù. Spòie de préda ’n de sgùl – i par infina gógie – i scortèla, sèite, ol cél nigher de nigher e sènte ö mör che sbàt ligér tra i còrne grise sö al vólt, i […]
Turno de nòcc ai Uficìne Schwartz de Bergam
Sènte i us de la nòcc, us de la sità che la se sfant in del fósch; s-ciopetàde sèche di ólte, ö saùr todèsch mecànech a l’crida come l’födèss ö mài che pèsta e che frantòia, come l’födèss ö mài che töt a l’trida. Gh’è di nòcc che la bór ólta e lónga, di nòcc […]
Leggi di più… from Turno de nòcc ai Uficìne Schwartz de Bergam
Öcc de formét
To ghé ’n di öcc ol formét, gna te fös rondèna che sìga ustinàda ’n del vólt, denàcc a sto pögn làrch de setèmber che l’è ol cél. Bóca dólsa, e zald insògn de pàia e de mél. Ol tò vis tüso vènt impruìs, al brüsa scàie de tramónt, bassa lüs de marvéa, che ria […]
Peraulis sfrisadis – 1
Cussì lontan, ce storiis sino daûr a contâsi in tune lenghe tant stranie chi, dentri chest Ocean’s Club di Jave? Mi distrachi un pôc intant che a cjariin la stive de mê nâf, pieris e len sot i pîs, finalmentri! Scolte ben chei che nus fevelin intôr… framiez scûrs lengaz e un inglês bastardât bon […]
Peraulis sfrisadis – 5
Robis e omps spaurîts che cirin un gnûf destìn e s’imbarcjin d’ascôs e cuan che tu ju cjatis, tu ju puartis istès daûr – surîs che no tu viodis l’ore di parâ vie, jù dal to granâr, tal scûr, dentri cassis o cartons come une mercanzie che va al mercjât Simpri plui di spes o […]
Dismenteant ogni burlaz
Spessee, va sburide al cûr des robis, deciditi daurman che il timp nol spiete… inveci mi plâs gjoldi ogni moment se al è penz di vite e di realtât cuan che di bot tu t’incocalìs vie a cjalâ l’ombrene che une niule e incît te tjare, e brinche i cuarps lant daûr al lôr torseâ […]
Nònnemo
Spissu a ll’appummissu, a la piazza d j-ulimu, stea l’ore mutu a vardà le cose e la ggènte che jea e venea co ju sicaru ’m-mocca. Ca’ unu, passènno, ju chiamea pe nnòme… Issu ’i responnea co j-occhi e sbattea ju pède pe ttèra come pe’ ddine: So’ vivu, ancora ce stòne. MIO NONNO – […]
Issi, issi soli…
I patruni se ’i piji a ddijunu te sse fiaranu… se’i piji attrippati te rejettanu sope… Issi issi soli, chivej-aru… Appresceanu l’òpere, le gnurieanu, le murtificheanu d’alimu e de corpu. Eranu i patruni de le Palazza e de lo Fòre e ’n-tutte le manère, senza verevogna, se nn’apprufitteanu nne dine. Nune, bbuttari, facocchi, […]
Lengua meja
O lengua meja, te nne vòjo tantu…! Tu si ppiù mmare de la mare nòstra; si stata sèmpe vocca, pocu ’nchiostra de vesta schianta ’e tèra, tuttu vantu. Tu ne revene da ’na fonte antica che ffà ’nu rivu d’acqua che respèra; la voce teja è ddoce, franca, vera… …de cròsta bbòna e ppuru de […]
E come chi non pare
E come chi non pare me saluti ’na dine e ll’ara io pe’ tte so’ ’n-aru; mancu m’aggènita canno te muti a pparu de ju tempu de febbraru. E mmo’ me pari j-ancilu bbeatu, mo’ j-aru che stà sottu a Sammicchèle; mo’ si’ ’m-bon’òmo, ’n-essere senzatu e a ll’imbrusiva,’n-alima de fèle. Da miccu te chiameanu […]
Garderobiere
Hinter den Kulissen warte ich, höre zu, horche ab. Ich bebe mit Kleopatra. Ihr bringe ich bei, wie sie die Spange von Antonius’ Tunika zuhaken kann. Mit dem guten Menschen von Sezuan verwandle ich mich dann hektisch in den [skrupellosen Vetter. Ich geb’ mir Mühe, damit sie groß auftreten, aber zusammen mit ihnen lebe […]
Orte? Orte!
Nehmen Sie zum Beispiel Orte. Wenn an einem Aprilmorgen also im gewöhnlich grausamsten der Monate eine sich dummerweise des Schicksals unbewusste ehemals junge promovierende Deutsche vom Zugfenster das “Orte” – Schild erblicken würde, wie könnte man verhindern, dass sie Italien des Betrugs verdächtigt? Orte, eben Orte, und noch dazu in Pluralform statt des eigentlichen Ortsnamens […]
Im Schlamm
Komisch ist jedoch manchmal festzustellen, wie gesund es ist, in den Schlamm zu tauchen. Schutzwall gegen den Hochmut von denen, die voreilig damit protzen, vom Geist den Gipfel erreicht zu haben. Nel fango – Buffo, tuttavia, / talvolta constatare, / quanto immergersi nel fango / sia esercizio salutare. / Baluardo all’arroganza / di chi […]