Spète mas

To ma se mia compàgna,
lüna màder de gana,
in de sta nòcc
èdoa d’avril
e fantaséa.

C’a l’vègne mas,
l’è ’l scötöm
de ö ’nsògn
tacàt vià tra ’l fósch e magéa,
sturda ónda de sambüch,
ónda surda,
ónda gréa.

Ö sgiaér
de pensér
i se pògia
orfanèi
a ö cör lifròch,
bolseghécc
de esagerada ömbréa.

No l’fà mas
ö gerù desmöestàt
de paròle,
adóma arléa.

I sgùi imbreàch
di prim barbèi
de mas,
no i fà poeséa.

Aspetto maggio – Non mi sei compagna, / luna madre di falda, / in questa notte / vedova d’aprile / e fantasia. // Che venga maggio, / è il soprannome / di un sogno / appeso tra il buio e magia, / storda onda di sambuco, / onda sorda / onda greve. // Nugoli / di pensieri / si appoggiano / orfanelli / ad un cuore scioperato, / asmatici / di esagerata ombra. // Non fa maggio / un ghiaione smosso / di parole, / solo nausea. // I voli ubriachi / delle prime falene / di maggio, / non fan poesia.