Numero Deus impare gaudet

(Verg. Egl. VIII, v. 75)

Në strasseugn ëctònich
parëss da ’d vos
armise ’nt soa nossensa
sbrisand paròle
amere ’d seugn
con un talon marrì.

Deus impare gaudet
a l’é la falta ’d chi
ch’a viv ambòss ant l’ombra
stërmà ’nt la smens
dël dìspar.

La saviëssa divin-a
a gòd dl’ancreus dël nùmer.

2005

Numero Deus impare gaudet Un incubo ctonio/ appare da voci/ consunte nella loro innocenza/ sfiorando parole/ amare di sogno/ con un buon gioco di scarso valore.// Deus impare gaudet/ è la colpa di chi/ vive rovesciato nell’ombra/ nascosta nel seme/ del dispari.// La sapienza divina/ gode dell’interiorità del numero.